1939 – Bombardeig (fallit) a Matadepera
Un objectiu inexistent, un atac estranyament errat i una fotografia per no oblidar.
La Guerra Civil Espanyola va ser un cruel banc de proves de
la II Guerra Mundial, amb el bombardeig sistemàtic de població civil. Catalunya
va patir amb especial duresa els atacs aeris del bàndol franquista i els seus
aliats, l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. A les acaballes de la guerra,
s'executà la darrera campanya de bombardejos aeris a Catalunya.
El 26 de gener de 1939, a les tres de la tarda, les tropes franquistes entren a
Terrassa per les carreteres de Rellinars, Rubí i Matadepera. Però els dos dies
previs, el 24 i 25 de gener, l'Aviazione Legionaria italiana bombardeja
diversos punts dels voltants, probablement amb l’objectiu d’intimidar i
esmicol·lar la poca resistència republicana restant, tot evitant malmetre
infraestructures clau, amb la intenció que la població rebés les tropes
sense oposició i amb les ciutats intactes per al seu futur control i
aprofitament industrial.
Amb aquest objectiu, la tarda del 25 de gener de 1939,
cinc avions Savoia-Marchetti SM.79 —tres de la 280a esquadrilla i dos de la
285a, del XXX Grup de Bombardeig Ràpid italià— sobrevolen Matadepera carregats
amb 60 bombes de 50 quilos. Segons l’expedient militar original italià, la
seva missió era bombardejar un pont suposadament estratègic que unia Terrassa
amb Matadepera. Però aquell pont no existia: en el seu lloc només hi havia un
baden —pas baix sobre la riera— que no seria substituït per un pont fins després
de les riuades de 1962.
A les 15:37 es
produeix l’atac des de 3.800 metres d’altura, i malgrat la precisió habitual de
l’SM.79, la major part de les bombes impacten estranyament en camps erms i
zones rurals, sense afectar el nucli urbà ni infraestructures rellevants.
Tan sols una casa aïllada, lluny del nucli del poble, va resultar afectada enmig d’unes circumstàncies especialment tristes. Més endavant descobrirem quina casa era, gràcies als testimonis..
La documentació oficial de la l'Aviazione Legionaria Italiana afirma que els aparells van rebre una reacció antiaèria:
“La reazione contraerea é stata violentissima ma non ha recato alcun danno.És difícil saber si aquestes bombes disperses en llocs no estratègics va ser fruit d’un error, d’una reacció defensiva o d’un atac deliberadament contingut. Sigui com sigui, aquell dia Matadepera va sobreviure a un intens bombardeig.
La fotografia que ho revela tot
La refotografia comparativa següent permet identificar amb precisió els llocs d’impacte. En passar el cursor per sobre la imatge, aquesta es divideix: a l’esquerra, la fotografia aèria presa per un dels avions bombarders el 1939; a la dreta, aquesta imatge es fon suaument amb la mateixa zona amb una vista actual. A partir d’aquí, podeu utilitzar el cursor central per visualitzar i comparar exactament on van caure les bombes.
Per veure i apreciar millor els detalls de la imatge us recomano fer-ho des d’un ordinador.
25 de gener de 1939, 15:37 – Imatge captada des d’un bombarder
Passa el cursor per sobre la imatge (o tocar amb mòbil) i veuràs com la part dreta es fon amb el present. Tot seguit, pots utilitzar el lliscador per comparar amb més detall el passat i el present.
Vista aèria 1939: Expedient de l'Aviazione Legionaria dipositats al fons Operazione Militare Spagna (OMS) de l'Ufficcio Storico de l'Aeronautica Militare de Roma.
Vista aèria 2025: Esri World Imagery - ICGC, Dirección General de Catastro, Instituto Geográfico Nacional (GeoEye, Maxar, Earthstar Geographics, USDA FSA, METI/NASA, USGS)
En la fotografia es pot veure com el baden original no va ser afectat. En canvi, una filera d’explosions travessa la riera en diagonal, en un punt on no hi havia cap estructura construïda, només un antic camí rural avui desaparegut.
Sembla apreciar-se que alguns impactes van caure per sobre de l’actual plaça del Corcoy i debat de l’entrada del baixador d’en Tomasset, a tocar de la casa de Cal Serra davant l’espai que ocupa avui l’edifici del carrer Josep Porcar, 25. Una altra bomba va caure molt més apartada, en lloc on avui hi ha el carrer Baixador d’en Tomasset, a l’actual urbanització Verge de Montserrat.
Si feu la comparativa, veureu entre molts detalls, que una bomba va explotar
exactament on avui hi ha l’Escola Ginesta, cobrint amb l’ona expansiva
tot l’espai que ocupa l’edifici actual. En
canvi podreu veure com les antigues escoles, (actuals seus de la policia
i dels bombers) no van ser gens afectades, en contra del que s’ha
afirmat en algunes publicacions.
Com ja hem comentat però, l’únic habitatge que va patir els impactes va ser en l’actual carretera de Terrassa, 65, tal com podeu veure en la pròpia fotografia feta per els pilots bombarders. Precisament aquell
mateix 25 de gener, Pere Puig Font, de Cal Peret S’Escanya, havia
patit un possible atac cerebral o ictus i restava estirat al llit. La seva família
va viure l’angoixa d’un familiar greument malalt mentre les bombes queien al
seu voltant.
Testimonis orals
En, Pere Martínez Martínez ,“El Peret de Can Arnella” és qui ens va explicar
que el pare de la seva sogra, en Pere Puig Font, havia petit “un atac de feridura” aquell mateix dia. Que la
família van haver de patir la malaltia del seu familiar, mentre les bombes els
hi queien a sobre.
En Joan Pi Puig, explica el mateix del seu avi, en Pere Puig Font, i
afegeix que la teulada de la casa es va ensorrar i que la família
va improvisar una baiarta 1 amb dos samalers 2 per
traslladar-lo al poble, a Cal Sidro (actual Sant Llorenç, 11).
Segons en tinc constància documental, en Pere Puig va morir 9 dies després, a
l’edat de 54 anys.
Altres Testimonis d’aquell 25 de gener del 39:
Segons el testimoni de la mare d’en Toti Garcia, Teresa Riba Casas, una
bomba sense explotar va aparèixer al final del carrer Montserrat.
Convido a qui conegui testimonis o records sobre aquell 25 de gener de 1939 a compartir-los.
Podeu enviant el que sabeu al correu electrònic tempsfugit.contacte@gmail.com o, si ens trobem en persona, m’ho podeu explicar directament. Tots els relats que rebi seran afegits a aquest escrit. Preservar la memòria oral és essencial per enriquir la nostra història local i fer justícia als fets reals.
Publicat per Marc Sellarès i Genescà - 2025
Glosari:
[1] "baiarta" (camilla improvisada): Era una mena de llitera
improvisada feta amb 2 barres resistents (els samalers), separades a la
distància necessària i entrellaçades cordons, cordes o tires de pell o teixit.
Sobre això estiraven una manta o teles per aguantar una persona.
[2] El terme “samaler” (o samalera): Ve del mot
"sama" o "samar", que en algunes zones (sobretot a
Catalunya i Aragó) designava un bastidor o barra per portar cistelles o
portadores. Eren les barres llargues que es feien servir per transportar
fruits, vinya o cistelles entre persones o muntades sobre espatlles.
Fonts:
- Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC)
- Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ADVOC)
- Expedients 14 i 56 relatius als bombardejos de Terrassa i
Matadepera de l'Aviazione Legionaria dipositats al fons Operazione Militare
Spagna de l'Ufficcio Storico de l'Aeronautica Militare de Roma. Podeu consultar aquesta documentació a l'ADVOC.
Bibliografia:
- Matadepera Fins Ara - Capítol Cronologia, Pag. 384, Miquel Ballbé Boada, 1994
- Terrassa 1936-1939 tres anys difícils de guerra civil –
Cronologia 1939, Pag.316-317 – Baltasar Ragón, 1972.
Agraïments:
Pere Martínez Martínez
Joan Pi Puig
Toti Garcia Riba:
Aquesta publicació ha estat inspirada gràcies a la
fotografia compartida per Toti Garcia a les xarxes, imatge d’un valor
incalculable que ha motivat aquesta recerca i ha donat lloc a una eina visual
de memòria col·lectiva.
