1892 - La Baldirona d'en Guimerà
Maria Rosa, La Baldirona, obres i personatges inspirats (o no) amb fets i gent de Matadepera.
 |
| Àngel Guimerà. Foto Amadeu. Fons Biblioteca de Catalunya. |
 |
| Pera Aldavert. Fons MAE. |
La foto és la que en Guimerà tenia en un marc al seu despatx de Casa Aldavert.
Guimerà a Matadepera.
 |
| Àngel Guimerà i Pere Aldavert Font: Biblioteca de Catalunya |
El 1890 Pere Aldavert va comprar un terreny al número 16 (actual núm. 28) del carrer Sant Joan de Matadepera, on va construir la seva segona residència amb tocs d'estil modernista amb el lateral dret coronat per un pinacle amb un drac a la base com a gàrgola, també un rellotge de sol i l’escut que fou símbol de "la Renaixença".
La família Aldavert i Àngel Guimerà van fer llargues estades al poble, esdevenint-se precursors de la Matadepera residencial de la gent benestant de Barcelona i comarca.
Casa Pere Aldavert Matadepera - Fotos Marc Sellarès.
A la foto amb perspectiva lateral, si l'amplieu, podeu observar millor la gàrgola amb forma de drac sota el pinacle, el rellotge de sol i l’escut de la Renaixença.
Van viure junts a Barcelona i Matadepera més de mitja vida. Els dos amics es van atorgar poders mutus davant notari el dia de Sant Valentí del 1910.
Àngel Guimerà va morir el 18 de juliol del 1924 al Carrer Petritxol. Guimerà i Aldavert estan enterrats a la mateixa tomba al cementiri de Montjuïc.
L’Obra de Guimerà és molt extensa, però el que em porta aquí és comentar aquelles obres escrites i relacionades (o no) amb fets i gent de Matadepera.
Primer parlarem de Maria Rosa i després de La Baldirona. Per acabar parlarem d’altres llocs amb el nom “Baldiró” i altres “La Baldirona” juntament amb dades i curiositats relacionades amb aquests sobrenoms.
Maria Rosa.
Es va estrenar el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona i, simultàniament i en traducció castellana, al Teatro de la Princesa de Madrid. Juntament amb Terra baixa i La filla del mar, Maria Rosa podria ser una de les obres més representades.
A la casa de Matadepera d’en Pere Aldavert, durant molts anys hi va haver una placa commemorativa (actualment retirada) que hi deia:
“Matadepera a Àngel Guimerà,
amb motiu d’haver escrit en aquesta casa,
el drama català Maria Rosa
18 de juliol de 1909”
En Miquel Ballbè Boada ens explica en dos dels seus llibres, que aquesta placa va ser en motiu d’un homenatge que se li va fer a Àngel Guimerà en la data de la mateixa. Segons explica Ballbé, els actes oficials d’aquell dia van estar compostos d’un recital de poesies a càrrec de Salvador Puig i Josep Gutés i Arnau. La nena Júlia Mas i Bruach li va lliurar en Guimerà un ram de flors tot recitant-li una poesia. En acabar li van oferir un gran banquet a la “Fonda España” i és van finalitzar els actes amb un Concert de la Coral l’estrella i la Representació de Mar i Cel. Per aquest homenatge amb presencia d’en Guimerà podem concloure que el que deia la placa és cert.
Enric Ciurans Peralta, director del Departament d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, en el seu llibre “La naturalesa en el teatre de Guimerà”, pag.93, referint-se a l’obra Maria Rosa, diu:
“Inspirà Guimerà un indret real, anomenat Cal Quistó, on es reunien els enginyers de l’obra i on els obrers cobraven el salari per treballar en la carretera que havia de comunicar Matadepera amb Sabadell.”
I l’ Enciclopèdia.cat també explica:
“Guimerà per escriure Maria Rosa, s’inspira en la construcció de la carretera entre Sabadell i Castellar, al seu pas per Matadepera.”
Aquest afirmacions ens porten a que pensar que Maria Rosa hauria estat escrita a Matadepera on potser hi hauria trobat algunes fonts d’inspiració.
Però altres fonts afirmen que el drama Maria Rosa s'inspira en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjan del segle XIX, durant la construcció de la carretera que travessa la vila. La història real fou explicada per una descendent de la família de la Maria Rosa de Cal Ros, durant el programa Divendres de TV3, el 12 de febrer de 2014.
La Baldirona.
Comèdia d'Àngel Guimerà en un sol acte i en prosa, es va estrenar el 28 de Març de 1892 al Teatre Novetats de Barcelona.
 |
| Llibret La Baldirona d'Àngel Guimerà -1892 |
La dita popular diu que, Guimerà es va inspirar en la Marieta de Cal Baldiró de Matadepera. Per si sola, aquesta dita, comporta una confusió que indueix a un error bastant comú en varis matadeperencs. En moltes ocasions he sentit, fins i tot en algun lloc s’ha escrit, que la geganta de la segona parella de gegants de Matadepera, “La Marieta” representa el personatge que va inspirar La Baldirona d’Àngel Guimerà.
Aclarim-ho.
 |
| Cal Baldiró - Aquarel·la de Josep Sansó Larroya. |
A Cal Baldiró de Matadepera hi va haver 3 Maries o “Marietes de Cal Baldiró”.
Començarem per la darrera i anirem enrere:
.jpg) |
| Maria Pi Pi la Marieta de Cal Baldiró Foto cedida per Josep Mas. |
La Maria Pi Pi (1890-1966), coneguda per els seus com “La Marieta xica”. La Maria Pi es va casar amb l’Antoni Genescà Ventayol (1890-1940), “el Tón de Cal Baldiró”, esdevenint-se l’última “Marieta de Cal Baldiró. Va ser una persona carismàtica i de caràcter molt peculiar.
 |
| Gegants de Matadepera. |
La Maria Pi Pi va néixer el 26 de maig de 1890, per tant només tenia 2 anyets quan Guimerà va estrenar La Baldirona.
Així doncs ja podem descartar el personatge de la geganta com a font d’inspiració d’en Guimerà.
La María Genescà Ventayol (1886-1948), casada amb en Joan Gamell Bella, inicien la nissaga dels Gamell, ben coneguts al poble i era cunyada de la Maria Pi Pi. Guimerà va estrenar La Baldirona, quan Maria Genescà només tenia 6 anys, per tant queda també descartada com a font d’inspiració d’en Guimerà.
I per últim la meva besàvia, la Maria Ventayol Borrell (1866-1951), també coneguda com a “La Marieta gran de Cal Baldiró”, sogra i mare respectivament de les dues anteriors. Es va casar amb dos germans de Cal Baldiró, primer amb l’Antoni Genescà Aymerich (1862-1890) el 1887, i a l’enviudar es al cap de tres anys es va casar el amb el Joan Genescà Aymerich (1870-1926), el meu besavi.
Miquel Ballbé i Boada, en el seu llibre “Matadepera i Sant Llorenç del Munt, més de mil anys d’història”, referint-se a Àngel Guimerà, diu (transcrit literalment):
“També se suposa que l’obra ‘LA BALDIRONA’, fou inspirada per la Marieta, la mestressa de la fonda de cal Baldiró; el seu nom era el de Maria Genescà, dona creient, abnegada i molt feinera, que es va imposar, a més del seu treball quotidià de mestressa de casa i de la fonda, el d’ensenyar a llegir i escriure els nens i nenes del poble.”
Hem de pensar que en Ballbè es confon i, en realitat, no s’està referint a la Maria Genescà sinó a la Maria Ventayol, ja que com hem explicat, la Maria Genescà només tenia 6 anys quan Guimerà va estrenar La Baldirona.
De totes maneres, cal tenir en compte que, quan Àngel Guimerà va estrenar l’obra, la Maria Ventayol només feia 6 anys que s’havia casat amb el primer noi de Cal Baldiró. A menys que ja portés més temps treballant a la fonda, cosa que desconec, potser no havia passat prou temps per guanyar-se el sobrenom de “la Baldirona” i inspirar a en Guimerà.
 |
| Residents de Cal Baldiró anys 30 foto: MBB cedida per fam. Grané. |
En Aquesta foto d'uns quants anys més tard, al voltant dels anys 30, publicada al llibre d'en Miquel Ballbé abans esmentat, podem veure a Maria Ventayol Borrell asseguda agafant la mà del seu net Francisco Genescà amb els pares al derrera, Pere Genescà i Carme Cunillé i al costat d'ells, a la banda dreta de la foto, el Ton Genescà i la Maria Pi Pi que li posa la má a l'espatlla.
Desconec d’on sorgeix el nom de “Baldiró”, ja que sembla ser un diminutiu de Baldiri. Dins el llinatge Genescà, del Carrer Sant Isidre, 33 de Matadepera, mai hi va haver ningú que es digués Baldiri.
De totes maneres però, Matadepera no és l’única població on hi van haver llocs anomenats “Baldiró”.
Altres llocs amb el nom “Baldiró”:
Va existir una masia “Can Baldiró” a les Corts de Barcelona. El nom d’aquest mas, aquí sí, provenia del diminutiu del seu masover Baldiri. El personatge de La Baldirona d’en Guimerà ben bé també podria haver estat inspirat amb algú d’aquesta masia.
El mas de Can Baldiró estava dins l'enorme finca dels Güell composta dels terrenys adquirits a varies masies. Eusebi Güell va encomanar a en Gaudí construir, en els camps de Can Baldiró, la porta d’entrada de la seva gran finca on tenien la mansió. En Güell la va cedir a la reialesa en agraïment al títol nobiliari, convertint-se amb el Palau Reial de Pedralbes. Finalment Can Baldiró fou enderrocada el 1923 per construir-hi la Diagonal.
També hi va haver un hotel Baldiró a Vallvidrera a principis del segle XX que era homònim de la masia Can Baldiró i molt famós per els seus arrossos. Després de convertir-se en una residència d’ancians, es va enderrocar cap a 1965.
És poc provable que els Genescà de Matadepera s’inspiressin amb la fama d’aquest hotel per posar nom a la seva fonda, encara que no impossible, però repassant totes les dates exposades, la cronologia del temps fa difícil d’encaixar aquesta possibilitat.
Altres obres “La Baldirona”:
El 6 de Febrer de 1914, s’estrena al Teatre Nou de Barcelona la sarsuela catalana La Baldirona amb música d'Enric Morera, basada en el sainet homònim d'Àngel Guimerà.
Enric Morera fou el compositor que va musicar més textos literaris d'Àngel Guimerà. En total foren deu projectes i entre ells hi figuren les sardanes La santa espina, Les fulles seques, Les neus que es fonen i La sardana de les monges.
En un altre àmbit també hi va haver un famós cuplet titulat La Baldirona, popularitzat per la cupletista “La Goyita” als anys 20, amb lletra de Manuel Sugrañes (empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona) i música de Joan Costa.
L’actor Pep Cruz en va fer una divertida paròdia durant la gala de Catalunya Aixeca el Teló del 2010 en homenatge al Paral·lel i als seus cuplets.
Escolteu la lletra i veureu que res a veure amb l’obra d’en Guimerà. Els autors potser només en van parodiar el nom.
Enregistrament, digitalització, restauració i muntatge del vídeo: Marc Sellarès Genescà
Fonts documentals:
• MAE - Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques - Pere Aldavert i Àngel Guimerà.
• AELC - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• AMMAT - Arxiu Municipal de Matadepera.
• APM - Arxius Parroquials de Matadepera.
• RCM - Registre Civil de Matadepera.
Bibliografia:
• La naturalesa en el teatre de Guimerà - Enric Ciurans - Edicions de la Universitat de Barcelona.
• Matadepera i Sant Llorenç del Munt, més de mil anys d’història. Miquel Ballbè Boada - 1981.
• Els Orígens del Nou Poble de Matadepera 1768 - 1868. - Manel Ametller Bassets - 1997.
• Masies de Barcelona - Diversos autors- Aj. Barcelona i Angle Editorial.
Llocs web:
• Cultura.gencat.cat
• Enciclopedia.cat
• Altresbarcelones.com - Dani Cortijo
• cantut.cat / Cuplets
