(1930-2025) Matadepera, passat i present
Matadepera, passat i present és un viatge visual que ens convida a redescobrir els racons del nostre poble a través del temps.
Mitjançant la refotografia —tornar a fotografiar un mateix indret des del mateix punt de vista— confrontem imatges d’ahir amb fotografies actuals per veure com hem canviat … i com, malgrat tot, alguns espais, llocs o detalls han perdurat al llarg dels anys.
Després de la primera sèrie en color (1974 – 2025), aquesta nova publicació ens porta encara més enrere en el temps, amb fotografies en blanc i negre datades principalment dins la primera meitat del segle XX. Cada imatge esdevé una finestra privilegiada a un passat encara més llunyà.
Nota:
Per diversos motius, no sempre ha estat possible obtenir una coincidència exacta en el punt de vista de les imatges comparades.
Les diferències en l'enquadrament o l'òptica poden variar lleugerament, tot i que s'ha intentat respectar al màxim la perspectiva original.
Plaça Zamenhof - Cal Baldiró: Imatges c.1933 i 2025
Aquest espai que havia estat una bassa, amb el temps es va convertir en una plaça. Al seu voltant, es va configurar el centre neuràlgic de trobada i esbarjo de Matadepera, amb teatres, cafès i dues sales de ball.
A la imatge de l’any 1933, a la dreta hi veiem primer el cafè, i a continuació la sala de ball i teatre de Cal Baldiró, lloc de reunió, especialment durant la Segona República, de la gent de dretes del poble. Anteriorment, aquest espai havia estat el Casino Mataperense.
A l’esquerra hi trobem la plaça, que durant la Segona República es va anomenar plaça del Doctor Zamenhof i que, un cop acabada la Guerra Civil, va ser rebatejada com a plaça d’Alfons Sala.
Tot seguit, veiem la zona de reunió de la gent d’esquerres: el Cafè de la República, que després de la guerra el van transformar en l’Hotel España, amb tres pisos afegits i ampliant pel darrere, fet que avui oculta el campanar, que el 1933 encara era visible. Aquest hotel va esdevenir posteriorment la Residència d’ancians, i avui és el Punt Jove: L’Hotel.
A continuació hi havia la sala de ball de Cal Trapet, que, passada la guerra, es convertí en el Cinema Recreo, actual Granja Queralt.
Finalment, el ple de l’Ajuntament de Matadepera va aprovar, el 7 de juny de 2016, que la plaça portés oficialment el nom de Plaça de Cal Baldiró, com popularment sempre se l’havia anomenat.
Pots conèixer amb més detall la història d'aquest indret a la publicació: 1853–1959: Cal Baldiró
Foto. 1933: Autor: Lucien Roisin. R108, CAT AMMAT, cedida per Salvador Vinyals Pons.
Foto 2025: Marc Sellarès
Carrer Josep Porcar: Imatges c.1933 i 2025
Actualment, carrer Josep Porcar.
A l’esquerra, Cal Serra, que es conserva exactament igual.
Aquest carrer segueix el traçat de l’antic camí Ral a Sant Llorenç Savall.
Inicialment es considerava una avinguda (Avda. Trece de Septiembre); actualment és una sortida, tot i que en documentacions oficials, com el cadastre, encara consta com "Avenida".
Imatge 1933: Publicada per Joan Borràs al Facebook. Fons familiar Bracons Borràs
Autor imatge 2025: Marc Sellarès
Cal Baldiró: Imatges c.1940 i 2025
La imatge de la dècada de 1940 mostra el punt de vista des del que avui és l’actual plaça de Cal Baldiró, que durant la Segona República s’havia anomenat plaça del Doctor Zamenhof i que, un cop acabada la Guerra Civil, va rebre el nom de plaça d’Alfons Sala.
Al fons s’estén el carrer Sant Isidre, conegut popularment a l’època com el carrer de dalt.
A la dreta, hi veiem la fonda Baldiró, que donaria nom a la plaça — nom amb què popularment sempre se la va conèixer, fins que es va oficialitzar l’any 2016. Avui, l’edifici acull diversos locals comercials.
A l’esquerra de la imatge hi trobem l’antiga barberia Gamell, que amb el pas del temps es convertiria en la perruqueria Nuri, després en una xocolateria, més endavant en un bar, i actualment és un local tancat.
Aquest indret emblemàtic va ser, durant dècades, un dels principals centres de trobada i esbarjo del poble, amb teatres, cafès i sales de ball.
Pots conèixer amb més detall la seva història a la publicació: 1853–1959: Cal Baldiró
Autor imatge 1940: Sr. Bellós. R132, CAT AMMAT 13
Autor imatge 2025: Marc Sellarès
Matadepera, vista aèria: 1947 i 2025
Més de setanta-cinc anys separen aquestes dues vistes aèries de Matadepera. “Abans tot això eren camps!”.
A la imatge de 1947, hi veiem una estructura de paisatge agrícola avui ja desapareguda, alguns d’aquests camps semblen d’oliveres.
Entre moltes altres curiositats, també destaca la carretera de Terrassa a Talamanca, BV-1221, en gran part flanquejada de plataners.
Però el que potser més crida l’atenció és veure com, amb el pas del temps, s’han anat construint equipaments i espais públics dins de l’antiga llera de la Riera de les Arenes: el Pavelló, la Pista Poliesportiva Municipal, el parc infantil, l’Escola de Música, la Plaça Sant Jordi... avui ocupen un espai que, el 1947, formava part del curs natural de l’aigua.
Si desitgeu fer una comparativa al vostre ritme de les vistes aèries, explorant lliurement, ampliant, reduint, desplaçant o fins i tot triant altres mapes i èpoques, feu clic a l’enllaç que trobareu a sota d’aquesta refotografia aèria.
Vista aèria 1947: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya – Fototeca, CC BY 4.0
Vista aèria 2025: Esri World Imagery - ICGC, Dirección General de Catastro, Instituto Geográfico Nacional (GeoEye, Maxar, Earthstar Geographics, USDA FSA, METI/NASA, USGS)
Origen: javier.jimenezshaw.com – comparativa 1947 / Esri Satèl·lit 2025.
Final carrer Sant Llorenç: Imatges 1955 i 2025
La imatge d'en Bellós de 1955, mostra el carrer de Sant Llorenç bifurcant-se per baixar al baden i travessar la riera. A l’esquerra, hi veiem les cases que serien arrasades per la tràgica riuada de 1962, amb la família Gasó que hi vivia.
Avui, aquest indret connecta amb la plaça de Sant Jordi, en direcció al pont del Garrofer.
Foto 1955 autor: Sr. Bellós. R153 CAT AMMAT 13
Foto 2025 autor. Marc Sellares
Publicat per Marc Sellarès i Genescà
Tens alguna fotografia antiga de Matadepera?
Si disposes d’imatges que mostrin carrers, edificis o espais del poble en altres èpoques, potser podrien formar part d’aquest projecte de memòria visual.
Si et ve de gust compartir-les, pots escriure’m a: tempsfugit.contacte@gmail.com
