Més de 100 anys d’història.
De la fonda de les Marietes a l’Hostal del Sol.
 |
| Cal Baldiró - Aquarel·la de Josep Sansó Larroya. |
Aquesta és part de la història del que sé i del que he esbrinat sobre un indret emblemàtic de Matadepera, davant del qual es va esdevenir el principal centre de trobada i esbarjo del poble, amb teatres, cafès, sales de ball…
Però, per entendre-ho millor i posar-vos en context, abans cal parlar dels seus principals protagonistes (alguns d’ells, avantpassats meus), mirant d’aclarir, de passada, l’embolic de cognoms Genescà amb les diferents “Ventayol”, les nombroses Maries o “Marietes” —que no van ser poques— i els tres Antoni Genescà, fins on jo sé.
Comencem, doncs, amb el primer Antoni Genescà de qui tenim constància:
Antoni Genescà i Riera, pagès, nascut a Mura el 1802, era fill de Josep i Paula, també de Mura. Vivia a Sant Pere de Terrassa i es va casar el 3 d’agost del 1830 amb Maria Ventayol i Pineda, natural de Vacarisses i també resident a Sant Pere de Terrassa.
Amb Maria Ventayol Pineda, van tenir dos fills: Francesc (el rebesavi) i Pau.
Malauradament, Maria Ventayol va morir als 30 anys de verola, poc després de donar a llum al segon fill.
Ben aviat, Antoni es va tornar a casar amb
Maria Padrós i Puigdoure, de Can Farrés de Baix, a Matadepera. Per cert, germana de Jeroni, qui va comprar els terrenys i va construir la casa del carrer Sant Joan que acabaria sent
Cal Ferreret.
L’Antoni amb la Maria Padrós va tenir sis fills més: quatre van néixer a Sant Pere de Terrassa i dos més a Matadepera, on es van traslladar el 1842. D’aquests fills descendeixen moltes branques dels Genescà. Però centrem-nos en la de Cal Baldiró, la branca del seu fill gran amb la primera esposa: Francesc Genescà Ventayol, el rebesavi.
El 13 d’abril de 1853, els Pratginestós van establir a Antoni Genescà i Riera una peça de terra situada davant la bassa que abastia els dos primers carrers del poble, entre els actuals carrers Sant Isidre i Sant Joan.
Cap a mitjans del segle XIX, la bassa es va tapar. Més tard, aquest espai es convertiria en una coneguda plaça.
 |
Bassa coberta, plaça sense urbanitzar
i Cafè de la República en construcció.
AMMAT Arxiu Municipal de Matadepera
1930 Autor desconegut, cedida per Joan Arnau |
Més endavant ja hi tornarem amb la plaça i el seu entorn, però, de moment, reprenem el fil sobre Cal Baldiró.
Veiem la descripció literal de l’establiment feta pel notari Joan Daura i Torrents de Terrassa, que comentarem entre claudàtors amb els referents actuals:
“afronta a llevant, amb el marge i patis d’altres adquiridors [límits del darrere de l’actual carrer Sant Joan, a partir del passatge del rellotge en amunt]; a migdia, amb el camí que va del carrer de dalt [actual carrer Sant Isidre] al carrer de baix [actual Sant Joan]; a ponent, amb Joan Alavedra; i a tramuntana, amb l’establiment [on fins ara hi havia Cal Braque]”.
En aquest espai descrit és on Francesc Genescà i el seu pare van construir la casa que seria coneguda com Cal Tut, i que més endavant passaria a dir-se Cal Baldiró, pel nom que van posar a la fonda que van fundar.
 |
Fonda Cal Baldiró – AMMAT Arxiu Municipal de Matadepera
Autor: Bellós – 1940-1950 |
Els Genescà més endavant cedirien una franja de la seva terra, a tocar dels darreres dels veïns del carrer Sant Joan, perquè s’hi pogués obrir un carrer. Aquest carrer es va anomenar inicialment d’Antoni Genescà en reconeixement de la donació, però recentment s’ha canviat per el nom de carrer dels Pratginestós, que, com ja hem explicat, son els que hi van fer negoci amb la venda.
Els Antoni Genescà i les Marietes:
Francesc Genescà Ventayol, ,es va casar amb Maria Aymerich Sallent, i van tenir dos fills: Antoni (1861) —el segon Antoni Genescà d’aquesta història— i Joan (1870), el besavi.
Maria Ventayol Borrell, la besàvia, es va casar amb aquests dos germans Genescà: primer amb Antoni, que va morir molt jove, als 27 anys, i després amb Joan.
Va tenir dos fills amb el primer matrimoni amb Antoni Genescà (recordem; el segon Antoni Genescà): una noia, que també van anomenar Maria, i un noi, l’hereu, que, com no podia ser d’altra manera, van anomenar Antoni. —I ja tenim aquí el tercer Antoni Genescà.
Amb el segon matrimoni amb el Joan (el besavi), la Maria Ventayol va tenir quatre fills més, d'ells destacarem el Pere i el Marc, els únics que la van sobreviure.
El Marc va ser el més petit de Cal Baldiró, fet que condicionaria el seu sobrenom: “Marcó”, l’avi Marcó, amb què seria conegut tota la vida per tothom.
La Maria Ventayol, més coneguda com “La Marieta de Cal Baldiró” (la primera “Marieta”), era tot un personatge de caràcter singular i pal de paller dels Genescà de Cal Baldiró. Va morir els 86 anys, sobrevivint-los quasi a tots.
Sempre s’ha dit d’ella que podia haver inspirat a Àngel Guimerà, que feia estades a Matadepera a casa del seu amic Pere Aldavert, per escriure l’obra teatral La Baldirona. Però aquesta és una altre història que ja vaig mirar d’aclarir en aquest altre escrit:
1892 - La Baldirona d'en Guimerà.
Antoni Genescà Ventayol. Recordem, l’hereu, fill del primer matrimoni de la Maria Ventayol amb l’Antoni Genescà Aymerich, germà del Joan. Aquest tercer Antoni, però, seria més conegut com, “El Ton de Cal Baldiró”.
El Ton es va casar amb Maria Pi i Pi, més coneguda per els seus com “la Marieta Xica”, ja que també hi havia dues “Marietes” a la família Pi, “La Marieta Gran” i “La Marieta Xica”, però finalment també va acabar sent més coneguda i famosa com “La Marieta de Cal Baldiró”.
El Ton i La Marieta no van tenir descendència, un fet que acabaria condicionant l’herència de la fonda.
El Ton de Cal Baldiró va ser Sometent, Mosso d’Esquadra el 1917, i el primer alcalde postfranquista del 1939 al 1940. Va morir aquell mateix any, a l’edat de 50 anys.
Maria Pi i Pi, “La Marieta de Cal Baldiró”, es va convertir en l’ànima de la fonda. De caràcter molt peculiar va ser tot un personatge molt conegut al poble. Amb ella s’inspira la geganta de la segona parella de gegants de Matadepera.
 |
AMMAT Arxiu Municipal de Matadepera
Fons: M. Ballbé Boada - Autor desconegut
Carme Cunillé amb Pere Genescà i El Ton amb La Marieta.
Asseguda: Maria Ventayol Borrell amb el seu net Francisco. |
La fonda de Cal Baldiró:
 |
| Fonda Cal Baldiró – Fons: Miquel Ballbé i Boada |
Cal Baldiró, com indica el seu nom, era bàsicament una fonda. En les seves set habitacions s’hi allotjaven principalment hostes fixos o de llarga estada, com en el cas del Dr. Beltran, el metge del poble, que, a més d’estar-s’hi, hi tenia la consulta on atenia els malalts.
Però també era un “Cafè – Restaurant amb Cuina acreditada”, tal com anunciaven ells mateixos, tant en l’últim programa de festa major d’abans de la guerra (1935), com en els programes de festa major de la postguerra (1944).
En entrar, a mà dreta, hi havia un menjador petit on els estiuejants celebraven privadament, en família, el primer dia d’estiu al poble. Segurament era en aquell mateix moment que aquelles classes benestants, que descobrien o ja coneixien la bona cuina de Cal Baldiró, feien els seus encàrrecs per a les celebracions.
En Joan Font Pi “Corcola” al programa de Festa Major del 1975, en el seu “Retall d’Història” (de Matadepera), on parla dels antics hostals, finalitza dient:
“I darrerament també, l’altre “Marieta xica” de Cal Baldiró que ajudada per la seva cunyada Antonia fou coneguda per les excel·lències dels seus suculents plats, ja que últimament eren vàries les cases del poble que, en apropar-se una festa, li encomanaven per endavant la menjada convinguda.”
A l’espai central, en entrar, hi havia el menjador gran. Era el lloc on també es reunien els membres de la Germandat de Sant Sebastià, sortint de l’ofici solemne de la festivitat, per celebrar-ho amb tortell i mistela.
Més endins hi havia la cuina, però abans, un espai amb una sola taula llarga. La mare sempre explicava que aquella era la taula dels treballadors, on ella de petita també hi menjava. Penso que es referia tant als treballadors de la fonda, com, per exemple, un mosso que es deia Joan i que bàsicament es cuidava de l’hort de Cal Baldiró. Aquest hort es trobava en uns terrenys del carrer Sant Quirze, propietat de la Maria Pi Pi. Però probablement també devia ser la taula on menjaven els que treballaven en les diverses obres d’aquell poble, que ràpidament s’estava urbanitzant.
La plaça de Cal Baldiró —ara sí:
Aquell espai que havia estat una bassa, amb el temps es va convertir en una plaça.
Al seu voltant es va formar el centre neuràlgic de trobada i esbarjo de Matadepera, amb teatres, cafès i dues sales de ball. En aquella època, el ball, en part i per dir-ho d’alguna manera, era l’equivalent a les aplicacions actuals per fer “match”.
 |
| AMMAT – Plaça Zamenof 1932-1933. Autor: Lucien Roisin |
Si observeu la foto, a la dreta, mai millor dit, hi veiem primer el cafè i, a continuació, la sala de ball i teatre de Cal Baldiró, lloc de trobada, principalment durant la Primera República, de la gent de dretes del poble. A la cantonada la Barberia Gamell, més o menys on hi va haver la perruqueria Nuri i fins no fa massa el bar de Ca la Rosa. Darrere la plaça, podem veure la zona on es reunia la gent d’esquerres: el Cafè de la República que, passada la guerra i amb uns quants pisos més a sobre, es convertiria en hotel, l’Hotel España. Aquest, posteriorment, es reconvertiria en una residència d’ancians i, actualment, és L’Hotel, Punt Jove. Al costat, hi havia la Sala de ball de Cal Trapet, que, passada la guerra, va ser transformada en el Cinema Recreo, actual Granja Queralt.
El programa de Festa Major del 1974, signat per “Un Matadeperenc del segle passat”, podem llegir el següent paràgraf dedicat a aquesta zona, com a part d’un extens escrit titulat: Matadepera de 1920 a 1930:
“Teníem en la localitat dos centres d’esbarjo que eren el cafè i saló de ball de Cal Trapet i el cafè, saló de ball i saló de billar del Casino Matadeperenc. Sobtadament, aquest casino fou arrendat per la casa Trapet, circumstància que col·locà als salistes davant el dilema de demanar ésser acollits i unir-se o quedar-se sense poder prendre cafè (a casa no en prenia ningú), ni saber on ballar. Cal Baldiró fóu el refugi dels salistes; tot seguit taparen els dos cups de la sala central per ballar-hi provisionalment; el menjador es convertí de moment en cafè tot arrancant la premsa i estellant les botes per pavimentar l’altra sala a la que s’hi ballà alguns anys. Com que les tres naus no eren folgades, quan menys s’hi cabia, més pugnava el públic per entrar-hi. Sí som així, que hi farem!. Prompte la casa Baldiró es desprengué de les terres de cultiu i canviant d’activitats tanmateix els lluïa més el pèl acabant per adquirir el Casino Matadeperenc, venut últimament a en Ventura, de Terrassa, per fer-hi estades.”
Durant la Segona República, la plaça es va anomenar Plaça del Doctor Zamenhof, en honor a l’oftalmòleg polonès creador de la llengua internacional, l’esperanto. Però, un cop passada la Guerra Civil, la van rebatejar com a Plaça del Comte d’Egara o Plaça d’Alfons Sala, l’industrial, polític i advocat que va donar suport explícit a les dictadures de Primo de Rivera i Franco.
Finalment, fa ben poc, el ple de l’Ajuntament de Matadepera va aprovar, el 7 de juny de 2016, que la plaça portés oficialment el nom de Plaça de Cal Baldiró, que és com tothom l’havia anomenat sempre.
De Fonda Baldiró a Hostal del Sol:
Miquel Ballbé Boada, en la cronologia del seu llibre “Matadepera i Sant Llorenç del Munt, més de mil anys d’història”, publicat al 1981, diu:
“1959 – 16 de desembre – És inaugurat l’Hostal del Sol. El seu menjador te una cabuda per a 250 persones.
Podríem establir doncs aquesta data com a la fi definitiva de Cal Baldiró”.
Aquell any, la família San Nicolàs s'havia fet càrrec de la fonda, convertint-la en l’Hostal del Sol. Però abans, van haver d’insistir molt a la Maria Pi Pi, coneguda com "la Marieta", perquè els llogués l’establiment, ja que ella s’hi mostrava molt reticent. Finalment, la Marieta va acceptar amb la condició de poder continuar fent estades llargues a la seva habitació de sempre. Aquesta habitació, una de les set de l’hostal, estava plena de records i llibres, presidits per una enorme figura de la Mare de Déu del Carme. Tot i que ja vivia amb la família Grané, la Marieta passava moltes estones a l’hostal en companyia de la seva germana Antònia Pi Pi i altres amistats.
La Maria Pi Pi, la Marieta de Cal Baldiró, va morir el 10 de gener de 1966. Després de la seva mort, la fonda va passar a la seva germana Antònia Pi Pi, casada amb Valentí Grané Farell. Finalment, la família Grané va vendre l’hostal a la família San Nicolàs.
L’Anna Maria San Nicolàs es va casar amb Vicenç Reynés, un cambrer de l’hostal, que el va gestionar amb molt d’èxit fins que, a causa d’una greu malaltia, el va haver de tancar definitivament l’any 1994.
 |
Hostal del Sol
|
Actualment, el lloc és un edifici de locals comercials i habitatge.
 |
| Foto: Marc Sellarès Genescà - 2024 |
El nom “Cal Baldiró”:
En el passat, era molt comú distingir les cases amb un sobrenom. Sovint, un fet graciós o un simple comentari fora de lloc d’un dels residents o propietaris bastava per imposar un mot que els donava a conèixer de per vida. Es desconeix si aquest va ser el cas de “Cal Baldiró,” que més aviat sembla tenir el seu origen en el diminutiu del nom Baldiri. Però, en la nissaga dels Genescà, no hi va haver ningú amb aquest nom.
A Barcelona, sí que hi havia un mas anomenat “Cal Baldiró,” propietat d’Eusebi Güell, que, segons es té constància, tenia el seu origen en el diminutiu del seu masover Baldiri. Aquest mas va ser enderrocat amb la construcció de la Diagonal. A la zona, també hi havia l’Hotel Baldiró, homònim del mas, que era molt famós pels seus arrossos. No se sap si els Genescà es van inspirar en aquest per promocionar la seva fonda. Si us ve de gust especular una mica, podeu trobar-ne una explicació més extensa a la publicació 1892 - La Baldirona d'en Guimerà.
Publicat per Marc Sellarès i Genescà - 2024
En record d’un passat de Matadepera que ràpidament va desapareixent.
Fonts documentals:
• AHT Arxiu Històric de Terrassa
– 13-4-1853 – Joan Daura i Torrents, Notari de Terrassa Pg.409.
• Maria Palau
– Genealogia dels Genescà de Matadepera.
• RCM – Registre Civil de Matadepera.
– Actes de naixement, matrimonials i defuncions de familiars directes.
• AMMAT – Arxiu Municipal de Matadepera.
– Llibre d’inhumacions de Matadepera – 1932.
Bibliografia:
• Els Orígens del Nou Poble de Matadepera 1768 – 1868. – Manel Ametller Bassets – 1997.
• Matadepera i Sant Llorenç del Munt, més de mil anys d’història. Miquel Ballbè Boada – 1981.
• Programes de Festa Major de Matadepera, 1935, 1944, 1974 i 1975.
• Imatges i Records – Matadepera. Casal de Cultura Matadepera. Viena Edicions – 2001
Llocs web:
• Ajuntament de Matadepera: https://www.matadepera.cat/
– La Matadepera de sempre diu adeu a un personatge (Vicenç Reynés) – 2014
– La Plaça de Cal Baldiró ja “és” la Plaça de Cal Baldiró – 2016
Fotografies:
• AMMAT – Arxiu Municipal de Matadepera.
– Família Baldiró. Autor desconegut. Fons Miquel Ballbé i Boada
– Plaça d’Alfons Sala, 1940-1950. Autor: Bellós
– Plaça Zamenof 1932-1933. Autor: Lucien Roisin
– Bassa coberta 1930- Autor desconegut: Cedida per Joan Arnau
• Josep Mas Arnau.
– Foto: Maria Pi Pi (La Marieta de Cal Baldiró)
• Ajuntament de Matadepera: https://www.matadepera.cat/
– Foto: Hostal del Sol de Matadepera
Agraïments especials:
Anna Maria San Nicolàs i Joan Pi Puig.
