~1930 La matança i altres històries
El Niel i la Ramona, la matança del porc, les minyones i altres històries de Matadepera.
Situeu-vos a l’alçada actual del carrer Sant Joan, 86 de Matadepera cantonada amb el carrer Narcís Monturiol.
Us heu de col·locar a la cantonada davant de l’actual forn Valero, més o menys mirant cap a correus i “La Granja”.
Mireu al terra i visualitzeu aquesta imatge:
 |
| fotografia cedida per: Anna Maria Pi Capel |
Just en aquest lloc era on passava el que veieu.
A la imatge, a l’esquerra, subjectant el porc degollat per la part superior en Daniel “Niel” Pi Sala , a la dreta subjectant les extremitats posteriors en Bartomeu “Tomeu” Pi, el seu pare. I al davant ajupida recollint la sang en una cassola, la Ramona Pociello Monsonet.
La Ramona va néixer a Baélls, municipi de la comarca de la Llitera, a l'Aragó, dins de la província d'Osca. Va venir ben jove a "servir" com a minyona fugint de la pobresa i la misèria, com moltes noies, que després s’acabarien casant amb Matadeperencs.
Primer va servir a “Villa Antonia” al Passeig del Marquès de Casa Riera, 11 de Caldetes i després a la Font Vella, 44 de Terrassa.
La Ramona va anar a viure a Matadepera , quan als voltants del 1929, en Niel bojament enamorat, segons explicava ma mare, s’hi va casar.
Entre tant, un matí a Baélls, na Pasquala, mare de la Ramona, feia una petita maleta per a la seva filla Antonia de nomes deu anyets i, també per treure-la de la missera, li va lliurar tot dient-li: “agafa aquest camí i no paris fins arribar a una casa on trobaràs un senyor que et portarà a Barcelona”.
Finalment l’Antonia Pociello també va acabar a Matadepera, a prop de sa germana i, com no, també es va casar amb un Matadeperenc, el petit de Cal Baldiró, en Marc Genescà “Marcó”. Tots dos és van esdevenir els meus avis.
Però tornem a l’Oncle Niel i Tia Ramona:
En “Niel” va ser un personatge entranyable i molt conegut a Matadepera per ser l’encarregat en els seus últims anys d’encendre i apagar un per un els llums del poble amb una llarga canya.
Però , a l’època de la que parlem, la professió del Niel era la de matador. El Niel anava per les masies a fer la matança del porc. Provablement per això la Ramona es va acabar esdevenint mocadera.
Al mateix temps, la Maria Pi Pi, més coneguda com Marieta de Cal Baldiró (representada en la geganta de la 2a parella de Gegants de Matadepera), per la seva experiència en l’hostaleria, li va recomanar al seu cosí Niel que muntés una fonda. I així ho va fer.
Aquesta fonda estava a Cal Niel, just en la casa que hi ha a la cantonada que us he explicat al principi.
Va tenir alguns hostes ben coneguts del poble que hi tenien la seva residencia. Fins inclòs algun d’ells es va acabar casant amb una de les minyones que habitualment esperaven l’autobús que tenia parada allí mateix.
Els hostes d’aquesta fonda devien estar ben distrets amb el so ambient dels xisclets dels porcs. Però la matança del porc ben aviat va passar del bell mig del carrer a un local a tocar de la fonda situat a l’actual carrer Narcís Monturiol.
Més tard, aquest lloc es va esdevenir l’escorxador de Matadepera, fins que el van traslladar on ara hi ha la seu de l’Agrupament Escolta.
Per acabar-ho d'arrodonir, al costat d’aquest escorxador, al carrer Narcís Monturiol, també hi havia la presó de Matadepera.
La Ramona i el Niel no van tenir descendència, ella no podia tenir fills. No obstant però van criar el nen d’una minyona que no el podia mantenir per "haver caigut en desgracia" repudiada i sense feina al haver-se quedat embarassada "en pecat". L’hi van dir a la mare que el podia visitar sempre que volgués, però no en van saber res més fins que un dia, apunt de fer la comunió, els dos pares biològics van tornar a Matadepera a reclamar el seu fill i se’l van emportar.
 |
| Foto: ACVOC |
La Ramona va morir el 1955 a l’edat de 56 anys patint molt, segons explicava la meva àvia, del que a les hores en deien “un mal lleig, a terra caigui!”, probablement càncer.
En Niel es va tornar casar amb l'Ana Capel “la Nita” amb la que van tenir una filla, l'Anna Maria Pi, que és qui m’ha m’ha fet donació de la foto d’aquest relat, entre altres aportacions com, algunes postals escrites i records familiars que m’han ajudat molt a construir aquesta historia.
Publicat per Marc Sellarès
Fonts documentals:
Registre Municipal de l’Ajuntament de Baélls, Osca, Aragó.
Registre Civil de Matadepera.
Arxius Parroquials de Matadepera.
Arxiu Municipal de Matadepera, AMMAT.
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, ACVOC
Anna Maria Pi Capel
