1946 - 2023 El carter

Ton Carter.  Fotos Prog. Festa Major 1976

Foto: E. Farré
Ens hem de situar, sota del rellotge de sol de la façana a mig camí del tram nord del Carrer Sant Joan, just devant del Passatge del Rellotge que en pren el nom. Aquest rellotge, envoltat d’una orla treta d’un gravat al boix d’en Ricard Marlet i Saret 1, amb la inscripció “Em mou la llum”, es va inaugurar l’any 1983 en una remodelació de la casa com a record del que lluïa, més o menys en el mateix lloc, l’Hostal de la Marieta inaugurat el 1772, una de les primeres edificacions a peu del Camí Ral de Barcelona a Manresa  i que es pot considerar com a l’origen del nou poble urbà de Matadepera 2.


Sota l'actual número 58, hi ha porta d'estrada que dona a un passadís estret i que recordo distribuït amb vàries portes que portaven a diferents destins.:

La primera a la dreta, només començar el passadís, conduïa cap a la espardenyeria de la Paquita Arola, de Cal Dents, esposa d’en Genís Gamell Genescà.

La porta del fons portava a la llar dels Gamell i, al costat a mà esquerra, precedida per uns quants graons, hi havia la porta que conduïa a la barberia d’en Genis, actualment local de decoració floral i complements de Lídia Marimon.

Però just en aquest passadís, era on l’Antoni Gamell Genescà hi tenia instal·lada la seva oficina de correus.

Foto: Programa Festa Major Matadepera 1976

Allà, l’Antoni Gamell Genescà, conegut per tothom com “Ton carter”, assegut al vell mig d’aquell estret passadís, organitzava el correu en unes caselles de fusta instal·lades sobre una petita taula de marbre.

El Ton, descendent de la nissaga de Cal Baldiró, va néixer un 5 de novembre de 1922. Amb 14 anys ja feia de barber amb el seu germà Genís, però a partir del 15 setembre del 1946 es va esdevenir el carter de Matadepera, càrrec que va heretar del seu pare Juan Gamell quan el poble no tenia gaire més de 640 habitants.

Més enllà de la població i petites urbanitzacions properes d’aquell moment, el Ton, amb la seva bicicleta, també repartia el correu del Sanatori i el Pla del Bon Aire.

Aquesta era la seva rutina habitual:

Foto: Programa Festa Major Matadepera 1976
A les nou del matí lliurava el correu, per enviar, al bus de Terrassa i a dos quarts d’onze en recollia la correspondència. Una hora més tard, un cop classificat, el començava a repartir més o menys fins a les dues del migdia, ja que a la tarda li calia preparar els girs, certificats i recollir a última hora la correspondència de la bústia que hi havia a la façana de l’estanc. (img. 1)

Explicava, en una entrevista del programa de festa major del 1976 que, com que en els edificis de pisos més antics no tenien bústies, li tocava fer escales amunt i avall per repartir el correu porta a porta. Per aquelles dates, la població havia augmentat substancialment i amb 54 anys ja se li feia feixuc abastar-ho tot. Deia que de més jove podia superar alguns límits animosament però que els anys i les saques pesaven cada dia més, i que ni les cames ni la bicicleta ja li seguien el què de cor volia fer. 3

El Ton era una persona amable, servicial i reservat, però recordo que costava força d’entendre, ja que parlava amb un fil de veu per culpa d’una mena d’afonia crònica, que segons explicava la meva família, li va provocar una contundent descàrrega elèctrica a l’agafar-se a una reixa d’una finestra de la sala del ball Cal Baldiró que estava en obres, més o menys on actualment hi ha el Bar de la Rosa. Segons explica en Genís Gamell Benedicto, abans d’aquest incident, el seu besoncle Ton havia estat un gran esportista i futbolista, que fins inclòs alguns important clubs s’havien fixat amb ell. Però aquest infortuni li va minvar molt les seves capacitats físiques.

img. 1 - Foto (reconstrucció): Marc Sellarès
1954 - Boca de bústia blava de Correus a la façana del carrer Sant Joan, 37 de Matadepera (antic estanc)

Cap al 1979 en Ton va emmalaltir i el material de correus es va traslladar momentàniament als baixos de darrera l’Ajuntament on fins a les hores havia estat la consulta del metge. Allà s’anava acumulant, fins que l’alcalde Víctor Peiró a instàncies de Correos va proposar, de forma provisional, a Montserrat Santamaria, que coneixia bé el poble, com a cartera del poble. El germans Moreno recorden sempre amb orgull que sa mare va ser la primera dona cartera del país.

El Ton, que era cosí germà de ma mare, va morir un 15 de desembre de 1981 4 a l’edat de 59 anys sense poder arribar a gaudir d’una ben merescuda jubilació.

En aquest punt voldria fer un incís per esmentar un altre familiar encara més llunyà, però per a la banda del meu pare, en Salvador Pi Soler, germà de la meva besàvia, que també va ser molts anys carter 5 cap a finals del segle XIX quan Matadepera en prou feines arribava als 500 habitants.

Després de vàries seus provisionals, finalment el 1988 es va inaugura la nova oficina de Correos amb 70m2 al carrer Sant Joan, poc més a munt d’on havia estat el Ton carter, on ara hi ha el “Basar Àsia”. A l’acte hi va assistir el cap provincial de correus, Sr. Miquel Espasa i tot el consistori en ple. 6 

Al cap de 19 anys, quan aquella oficina es va quedar petita, es va estrenar, el 29 de juny de 2007, l’oficina actual amb 270 m2 ubicada també al mateix carrer Sant Joan encara més amunt, al número 107 però amb accés per a la Plaça de les Arts. Per fer-la realitat, s'hi van invertir 1.780.000 € en la compra i adequació de aquestes noves instal·lacions. 6

Oficina de Correos de Matadepera. Foto: Marc Sellarès
Just el lloc des d'on s’ha fet aquesta foto, és on també comença un altre història d’aquet bloc: 1930 ~ - LA MATANÇA DEL PORC, LES MINYONES I ALTRES HISTÒRIES

Gaire bé totes les fotos antigues, entre el segle XIX i mitjans del XX, aproximadament, incorporaven l’anvers imprès el format de postal. Escriure's amb aquest mitjà venia a ser la xarxa social de l’època i les cartes postals una forma més privada d'entendres en la distancia, avui dia substituïda per el correu electrònic. No obstant, en l’era de la freda comunicació electrònica, segueix havent-hi carters que a peu, passant calor, fred o desafiant qualsevol inclemència, ens continua fent un bon servei ja gairebé en perill d’extinció.

Foto postal de Vilafranca del Penedès. Foto propietat de Ruth Camprubí
Façana casa de Josep Güell Sevillà (a la foto).
Relacionat amb aquesta família, també us recomano:
1904 - 1958 L'HOTEL BONAVISTA DE TERRASSA

Publicat per Marc Sellarès - 2023

Fonts documentals:
-  Records personals i familiars.
1 Inventari de rellotges de sol dels països catalans. gnomonica.cat.
2 Els Orígens del nou poble de Matadepera 1786-1868. Manel Ametller i Bassets 1997.
3 Programa de festa major del Agost 1976.
4 Registre Civil de Matadepera i Arxius Parroquials de Matadepera.
5 Matadepera fins ara, Miquel Ballbé Boada - 1994.
6 Ajuntament de Matadepera. Noticies a Matadepera.cat.

Agraïments a M. Antonia Sellarès per a la seva paciència i les seves inestimables correccions.


Altres entrades més vistes: