1887 -1964 Masia Can Marcet
En l’entrada sobre Can Robert us vaig dir que parlaria de
Can Marcet, i aquí la teniu.
-(4).jpg) |
| Can Marcet 1964. Pati interior – Autor: Fèlix Carol Borrell AMT Arxiu Municipal de Terrassa |
-(2).jpg) |
| Can Marcet-1964 Autor: Fèlix Carol Borrell AMT Arxiu Municipal de Terrassa |
Can Marcet – finals segle XIX:
Mentre que al padró de 1857, la família Sellarès Ramon, els meus avantpassats, encara vivien a Can Robert, a Can Marcet hi consta la família Marcet, amb Pere Marcet Colomer com a propietari.
Els masos sovint canviaven de nom segons el llinatge dels seus propietaris, especialment quan una hereva es casava i el mas adquiria el cognom del marit i nou propietari. És probable que algun avantpassat de Pere Marcet, donés el nom posterior al mas, que anteriorment es coneixia com a Mas Marsans i que el 1348 era de Guillema Marsans. Tot i així, per la similitud dels noms, el canvi també podria haver estat el resultat d’una transformació del mateix, causat per transmissió oral o per variants d’interpretació en els escrits de l’època.
No sabem amb certesa quan, ni per quina raó, la família Sellarès va deixar Can Robert per establir-se a Can Marcet. Tanmateix, el 1887 ja hi trobem vivint Martí Sellarès Ramón (el meu rebesavi), de 59 anys i cap de família, amb la seva esposa Magdalena Pi Cortès (la rebesàvia). També hi resideix el seu fill petit, Pere, de 13 anys, així com el fill gran i hereu, Miquel Sellarès Pi (rebesoncle), casat amb Maria Codina Alavedra i tres néts, fills d’aquesta parella de 1, 2, i 3 anys.
El segon fill del Martí, Salvador Sellarès Pi, (el besavi), tenia 30 anys el 1887. Tenint en compte que es va casar aquell mateix any i ja s'havia establert al poble com a "El Ferrer Nou", és lògic que ja no aparegui vivint a Can Marcet.
El padró de 1896, Can Marcet consta com a propietat de Esteva Serra de Sabadell i a la masia hi continuen vivint la família Sellarès Codina, el Miquel Sellarès Pi, la seva esposa Maria Codina, amb quatre fills, Francisca; Emilia; Joan; i Martí, i el seus avis Martí Sellarès Ramón i Magdalena Pi Cortès amb 67 i 64 anys.
En Miquel Ballbè, en el seu llibre de 1994, Matadepera Fins Ara, en el capítol “Personatges dignes d’esment” (p. 246), transcrivint el que l’explicaven la gent gran del poble de l’època, en especial Joan Font Pi, “Corcola”, home de molt coneixements i gran memòria històrica de Matadepera, escriu:
"Miquel Sellarés, de can Marcet i Josep Codina “Feliueta”. Disposaven i conreaven molta extensió de vinya.
Dedueixo que en Josep Codina era el cunyat d’en Miquel Sellarès.
Can Marcet – principis segle XX:
A començaments del segle XX, a Can Marcet, hi trobem una altra branca familiar.
En Florenci Sala Coma, germà de l’àvia Roseta, Rosa sala Coma. Florenci es va casar l’any 1910 a Mura amb Carme Alavedra Farell, on van tenir la seva primera filla. Al cap de dos anys aproximadament, van venir a Matadepera, establint-se com a masovers a Can Marcet, on van néixer dos fill més.
-(5).jpg) |
| Can Marcet 1964. Possible zona de masoveria. Autor: Fèlix Carol Borrell AMT Arxiu Municipal de Terrassa |
Tenint en compte que no havien passat gaire més de 15 anys, des de que tenim constància de que els Sellarès i família vivien allà, és fàcil pensar que provablement uns van substituir els altres.
Però al cap de pocs anys que els Sala Alavedra vivien a Can Marcet, el 1917, va morir la Carme Alavedra amb només 28 anys, deixant tres fills de 6, 5 i 3 anys. Florenci va demanar ajuda a la seva germana Rosa (l’àvia Roseta), que també va venir de Mura a Can Marcet per fer-se càrrec dels tres nebots i ajudar en les tasques de la llar.
Tot i així, Rosa Sala Coma (l’àvia Roseta) no s’hi va estar gaire més d’un any, perquè aviat el seu germà es va tornar a casar amb Felipa Soler i Subirà, de Sabadell. La família es va traslladar a Sabadell, condicionats provablement també per un context marcat per l’èxode rural cap a ciutats industrialitzades com Sabadell, quan moltes famílies abandonaven el camp a la cerca de millors oportunitats en el sector tèxtil i industrial deixant les feines del camp per entrar en el món industrial i en Florenci es va posar a treballar com a mosso de magatzem.
El cap de 2 anys, Rosa Sala Coma i Josep Sellarès Pi, es van casar i van anar a viure a "Cal Ferreret". Sempre he pensat que aquesta breu estada de l’àvia Roseta a Can Marcet podria haver condicionat o reforçat la seva relació amb en Josep Sellarès Pi, “Ferreret” (l’avi Josep), tot i què les anades i vingudes a peu entre Matadepera i Mura, sobretot per les festes, també eren més freqüents del que podem imaginar.
La masia de Can Marcet:
La casa de Can Marcet podria haver estat ubicada, més o menys darrera l’actual tanca, a l’esquerra de la zona d’aparcament que precedeix l’entrada del Restaurant Cavall Bernat. Per entendre’ns, per sota de la piscina del restaurant, entre l’Av. de Can Marcet i l’Av. de Rocafort. Almenys això ho sembla indicar unes petites restes que hi queden, amagades entre els tancats i matolls.
En consonància amb les poques restes, la informació sobre la masia és ben escassa, i la poca documentació existent s’interpreta com a bàsicament especulativa. En el seu llibre Matadepera Fins Ara (1994), Miquel Ballbè, ofereix molt poques dades sobre aquest mas, centrant-se bàsicament amb el poc que sembla saber-se de l’anterior nom com a “Mas Marsans” i, a diferència dels altres masos del llibre, on fa servir fotografies, en aquest cas il·lustra la informació amb una pintura d’autor desconegut que no estar referenciada.
Es estrany, perquè Miquel Ballbé en el seu anterior llibre publicat 1985, Masos i Pairalies de Matadepera, havia aportat una mica més d’informació, explicant que, segons un estudi del Terrassenc Salvador Alavedra, el primer propietari del mas va ser en Bernat Marsans el 1337 i després Guillema Marsans el 1348 i que l’any 1769 era d’en Jaume Marcet. En Ballbé finalitza dient textualment: “l’últim de la llista és, sens dubte, el senyor Serra promotor de la urbanització de Cavall Bernat”. Tot això ho acompanya amb una fotografia pròpia que sembla feta des de el lloc on hauria estat Can Marcet, mostrant en una punta esquerra una mica de runes, però centrant la imatge amb el restaurant Cavall Bernat al fons.
Com Can Robert, Can Marcet també disposava de molí d’oli propi. En Ballbé en el seu llibre Pagesos i Menestrals del 1988, es limita a dir que, “resta abandonada en un camp ben proper al Restaurant Cavall Bernat”, sense especificar-ne bé la ubicació.
-(1).jpg) |
| Can Marcet 1964. Autor: Fèlix Carol Borrell AMT Arxiu Municipal de Terrassa |
La casa de Can Marcet podria haver estat ubicada, més o menys darrera l’actual tanca, a l’esquerra de la zona d’aparcament que precedeix l’entrada del Restaurant Cavall Bernat. Per entendre’ns, per sota de la piscina del restaurant, entre l’Av. de Can Marcet i l’Av. de Rocafort. Almenys això ho sembla indicar unes petites restes que hi queden, amagades entre els tancats i matolls.
 |
| Foto b/n pintura de Can Marcet. Llibre: Matadepera Fins Ara - MBB 1994 Autor no indicat. |
Es estrany, perquè Miquel Ballbé en el seu anterior llibre publicat 1985, Masos i Pairalies de Matadepera, havia aportat una mica més d’informació, explicant que, segons un estudi del Terrassenc Salvador Alavedra, el primer propietari del mas va ser en Bernat Marsans el 1337 i després Guillema Marsans el 1348 i que l’any 1769 era d’en Jaume Marcet. En Ballbé finalitza dient textualment: “l’últim de la llista és, sens dubte, el senyor Serra promotor de la urbanització de Cavall Bernat”. Tot això ho acompanya amb una fotografia pròpia que sembla feta des de el lloc on hauria estat Can Marcet, mostrant en una punta esquerra una mica de runes, però centrant la imatge amb el restaurant Cavall Bernat al fons.
 |
| Foto: Miquel Ballbè Boada |
 |
| Foto: Miquel Ballbè Boada |
Pel que fa a la Diputació de Barcelona (DIBA) en el seu web Ma
 |
| Restaurant Cavall Bernat |
pes de Patrimoni Cultural, on parla del “Jaciment” Can Marcet, tampoc va més enllà d’explicar l’antic nom:
"L’actual restaurant Cavall Bernat, de construcció moderna (1966), ocupa l’espai de l’antiga masia, que segons alguns autors (Ferrando, 1987) correspondria al Mas Marsans documentat a l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt (segle XI)."
"L’actual restaurant Cavall Bernat, de construcció moderna (1966), ocupa l’espai de l’antiga masia, que segons alguns autors (Ferrando, 1987) correspondria al Mas Marsans documentat a l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt (segle XI)."
Segons ens explica DIBA el restaurant Cavall Bernat es va edificar 1966. Atès que les fotografies de la masia que acompanyen aquest relat estan fetes el 1962, queda clar que la masia va anar a terra a finals dels anys 60. Va ser una dècada, al final de la dictadura, on les urbanitzacions creixien a Matadepera com bolets.
Publicat per Marc Sellarès i Genescà - 2024
En record d’un passat de Matadepera desaparegut.
Fonts documentals:
Bibliografia:
• AMMAT – Arxiu Municipal de Matadepera.
– Padrons 1854, 1857, 1887.
– Padrons 1854, 1857, 1887.
• RCM – Registre Civil de Matadepera.
– Actes de casament i defuncions de familiars directes.
• AHS – Arxiu Històric de Sabadell.
– Cens 1920, 1924 i 1936.
• Masos i pairalies de Matadepera, Miquel Ballbé Boada -1985.
• Matadepera. Pagesos i Menestrals. Miquel Ballbé Boada – 1988.
• Matadepera Fins Ara. Miquel Ballbé Boada – 1994.
• Memòries d’una feixa. La urbanització d’un poble pagès de la regió de Barcelona (Matadepera, 1931-1983) Raül Aguilar Cestero – 2012.
Fotografies:
• AMT – Arxiu Municipal de Terrassa.
– Fotografies de Can Marcet 1964:: Fèlix Carol Borrell.
