1890 – 2017 Cal Ferreret

Cal Ferreret, prop de 130 anys d’història.
La casa on hi va haver una ferreria que li va donar el nom. Però també una merceria, una tenda d’ultramarins, l’administració de la Germandat de Sant Sebastià, un taller de confecció i fins i tot una botiga de fotografia.
Però sobretot és la casa on vam néixer i viure els de Cal Ferreret.

Aquesta, que també és la història del naixement d’un poble, és principalment la història d’una de les seves cases.

Cal Ferreret. Foto: Marc Sellarès Genescà.

A mitjans del segle XVII, Matadepera estava formada per una vintena de masos, amb l’església de Sant Joan Baptista de Can Roure com a parròquia.

D’aquests masos, destacarem Can Solà, Can Gorina i Can Vinyers, perquè sobre els seus terrenys s’assenta bàsicament el nucli urbà de l’actual poble de Matadepera. També mencionarem Can Ferrés de Baix, per la seva relació amb l’origen de la casa de Cal Ferreret i finalment, Can Robert i Can Marcet, dues masies que van tenir una relació directa amb la família de Cal Ferreret, i de les quals parlarem més concretament en altres publicacions.

Cap a mitjans del segle XVII, en Narcís Gorina, hereu de Can Gorina, aclaparat per deutes i seguint l’exemple d’altres poblacions, decideix vendre petits establiments a la vora del camí ral de Barcelona a Manresa, al seu pas per les seves terres (actual carrer de Sant Joan).

Comença pel límit de les seves terres amb les de Can Vinyers (actual Pere Aldavert i carretera de Terrassa) i, en sentit nord, va fent establiments fins al límit de les terres de Can Solà (actual carrer de Narcís Monturiol i plaça de les Arts). Els assentaments van continuar a l’altra banda del camí ral, cap a ponent, fins a tocar de la riera de les Arenes. I és així  com, a poc a poc, es comença a formar el nou poble de Matadepera.

Si bé tot comença per una necessitat econòmica d’en Gorina, no és fins a mitjans del segle XIX que en Domènec Pi de la Serra, pagès de Rubí i hereu de les terres de Can Vinyers, se n’adona que pot fer el mateix amb els seus terrenys, però amb una mentalitat ja més especulativa, no pas per necessitat.

Carrer Sant Joan, a la dècada del anys 20,
on encara es veu la bassa a la dreta.
Foto Arxiu Tobella 37/1868

Així doncs, també dissenya un pla urbanístic amb parcel·les de 225 pams de llargària (43,75 m), a tocar del camí ral de Barcelona a Manresa, des dels límits de les seves terres marcats per la travessia oberta (actual carretera de Terrassa) que ve des del camí ral a Sant Llorenç Savall (actual Avinguda de Josep Porcar i carrer Sant Llorenç), fins al camí que conduïa a Can Vinyers, (avui carrer de Montserrat). També construeix una bassa per recollir les aigües pluvials per al subministrament del nou veïnat, on ara hi ha el número 24 del carrer de Sant Joan. Per situar-nos, seria a tocar d’on actualment hi ha la històrica casa de Pere Aldavert.

El 1834 comença a fer els primers establiments de nord a sud, i per la banda de ponent, just davant de l’actual església, que encara no existia.

Després dels tres primers establiments, el dia abans de Nadal d’aquell mateix any, estableix 37 pams (casal i mig) a favor de Joan Ventayol al carrer de la Llagosta, que és com era conegut el carrer nou de Matadepera. Carrer que va tenir diferents noms depenent de l’escriptura notarial. Actual carrer de Sant Joan.

En Pi de la Serra, que ho dirigia tot des del seu palau al costat de l’actual Ajuntament de Terrassa, se n’adonà amb el seu pla ambiciós, que el nou poble de Matadepera anava creixent i que calia edificar una nova parròquia per consolidar els seus establiments. El 4 de gener del 1835, davant dels seus tres primers establiments, ven a una colla de veïns, a un preu simbòlic que més tard els hi redimiria, quatre casals per edificar-hi la nova església i rectoria, tot i que no es va començar a construir fins al 1846 per rebuig dels pagesos i la oposició inicial del clero.

En Joan Ventayol, al cap de 7 anys sense edificar, el 28 de novembre de 1841, va vendre el seu terreny a Jeroni Padrós i Puigdoura, de Can Farrés de Baix, qui sí que hi farà una casa de planta baixa i pis per quan es casi amb Maria Codinas i Ventayol, dos anys més tard.

Jeroni Padrós Puigdoura era germà de l’alcalde (1863-1865), Esteve Padrós Puigdoura, que també va acabar adquirint propietats més avall, al mateix carrer.

Al padró de Matadepera del 1865, trobem vivint la família Padrós, amb cinc fills, al carrer Sant Joan, 21 de Matadepera (actual núm. 39).

El 13 de desembre de 1878, embarguen a Francesc Gorina i Riera, l’últim Gorina propietari del mas Can Gorina, deixant-lo amb tota la seva família i els mobles al carrer. Tot aquest drama, des del principi fins al final, el recull en una de les seves llibretes, titulada: “Recort de la mia desgracia y revés de fortuna…”. Passades unes sis setmanes d’aquesta situació, sent ajudats i acollits per diferents cases del poble, escriu (transcripció literal d’en Joan Comasòlivas):

"Abem llogat la casa de Geroni Padrós, en el carrer de Sant Joan número 21, al lloguer de dinou duros anuals, pagats mitx any a bastreta. (…) la cual pasem a abitar en lo mes de janer de 1879.

A més de conèixer uns nous habitants de la casa del carrer Sant Joan, 21 (actual núm. 39), aquesta dada em porta a la conclusió que la família de Jeroni Padrós hi van viure uns 36 anys.

En Jeroni Padrós va morir el 27 de juliol de 1888 a Matadepera sense deixar testament. El seu fill gran, Francesc, l’hereu, va reclamar l’herència segons el que establien els capítols matrimonials del seu pare, tot i que va haver d’afrontar problemes judicials i falsos testimonis en contra.

Finalment, se’n va sortir, i com a hereu únic, l’11 de febrer de 1890, Francesc Padrós Codina, que ja vivia a Sant Pere de Terrassa, va vendre la casa a Salvador Sellarès Pi (el besavi), que s’havia casat feia poc més de dos anys amb Elvira Pi Soler i ja tenien el seu primer fill, Josep Sellarès Pi (l’avi).

Foto: Fons familiar Sellarès Genescà.
D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
Salvador Sellarès Pi (el besavi), Josep Sellarès Pi (l’avi, “Ferreret”),
Faustina Sellarès Pi (la tia “Fustina”), Concepció Sellarès Pi (la tia “Sió”), Elvira Pi Soler‎ (la besàvia)
Detall: Fixeu-vos que Salvador Sellarès, "El ferrer nou", tot i molt mudat,
llueix orgullós el davantal de ferrer.

En Salvador Sellarès Pi i família van fer d’aquella casa la seva llar per a tota la vida. Finalment va acabar sent també la residència i lloc de naixement dels seus descendents, durant tres generacions més.

En Salvador, que ja feia més de 12 anys que treballava de ferrer, va decidir instal·lar en aquella casa la seva pròpia ferreria.

A Matadepera ja hi havia un altre ferrer, en Narcís Riba, avi del Siset i de l’Ángelet Riba, que tenia la seva ferreria també al carrer Sant Joan, on actualment hi ha Els Tastets de Saint Honoré. Per això, la casa del besavi Salvador, va acabar sent coneguda amb el sobrenom de “Cal Ferrer Nou”. Ben aviat, el seu fill, Josep Sellarès, va seguir els passos del seu pare. Per aquell vailet que també ja feia de ferrer, la casa va passar a ser coneguda definitivament com “Cal Ferreret”.

Porta de ferro forjat
Foto: Marc Sellarès Genescà

Aquesta porta de ferro forjat de Cal Ferreret, que al meu parer, és una impressionant obra artesanal, la va forjà l’avi Josep “Ferreret”, segons explicaven la seva família. De moment però, no sé exactament quan es devia substituir per la porta original, que probablement era de fusta, com era típic als pobles.

El 1919, Josep Sellarès Pi, “El Ferreret”, es va casar amb Rosa Sala Coma de Mura, i en aquella mateixa casa van formar la seva família amb dos fills, la Dolores i en Florenci. Amb ells continuaven vivint els seus pares i dues germanes, la Faustina i la Sió.

Però per a l’avi Josep, en “Ferreret”, la feina de ferrer, sobretot per el que feia a ferrar cavalls, mai va acabar de ser ben bé lo seu. Per acabar-ho de adobar, el 1916, amb 28 anys, havia emmalaltit greument de tifus. Tot i que se’n va sortir, les seves forces ja no eren les mateixes. Sort en tenia de comptar amb en  Joan Gelis, com a ajudant, que anteriorment havia treballat, juntament amb el pare d’en Nasplè, per els Riba.

Finalment, va tancar la ferreria i, en el seu lloc, hi va obrir una tenda d’aquelles típiques de poble, on es venia una mica de tot. Malgrat això, l’establiment continuaria sent conegut com a “Cal Ferreret”. Potser fos aleshores, quan va col·locar la nova porta de ferro forjat, com a culminació i mostra del que havia estat la seva professió.

Montserrat i Florenci a
la Centraleta telefònica.
Foto: Fons familiar.

El 1954 es va casar el seu fill, Florenci Sellarès Sala amb Montserrat Genescà Pociello. Inicialment, van anar a viure una mica més avall, on hi havia l’estanc i la centraleta telefònica, de la qual se’n feien càrrec.

Tanmateix, aquella feina resultava molt esclava i gens rendible, així que, al cap de dos anys, els pares, en Florenci i la Montserrat, van anar a viure a Cal Ferreret. En part, també per fer-se càrrec de la resta de la família de Cal ferreret que hi vivia.

El pare feia de comptable autònom per diferents llocs del poble i més tard com a oficial administratiu en una fàbrica tèxtil.

Taller de confecció. Foto: Fons familiar.

I la mare, amb la seva cunyada Maria Puig Torras, van muntar un taller de confecció a l’altre costat de “la tenda” de Cal Ferreret”. A la porta de la dreta, si observeu la foto de la façana de Cal Ferreret en l’encapçalament. Antigament, en aquell espai, hi havia hagut una merceria, regentada per una tal “Juanita”.

En Florenci Sellarès Sala,  el pare, va mantenir durant més de mitja vida la Germandat de Sant Sebastià, mutualitat que originalment tenia la finalitat de ajudar als matadeperencs que emmalaltien i no podien treballar. El 1953, amb 27 anys, ja en va ser president i el seu avi, Salvador Sellarès Pi n’havia estat tresorer i cofundador. De forma totalment altruista i amb penes i treballs, la va dirigir i administrar durant molts anys, des de Cal Ferreret, fins el dia que va morir. Va morir molt jove el 1973, quant només feia sis mesos que havia mort el seu pare.

Catorze anys després, el 1987, la mare es va tornar a casar amb Domènec Trullàs Sender i allà van viure fins a la jubilació.

Foto: Marc Sellarès

El 1994 vaig fundar a Cal Ferreret la primera botiga de fotografia de Matadepera, allà on hi havia hagut el taller de confecció. Tot i això, per falta d’espai i condicions adequades, no hi vaig estar gaire més de dos anys i vaig traslladar la botiga de fotos al carrer Pere Aldavert.

La mare, Montserrat Genescà Pociello, la que ens va cuidar a tots, petits i grans i molt grans, mentre estava per tothom i a tot arreu, col·laborant sempre on calgués i amb moltes entitats del poble, va ser l’última persona que va viure a Cal Ferreret. Va morir  l’abril de 2020, per causa de la Covid-19, entre altres afeccions que ja acumulava.

Cal Ferreret, ferreria, merceria, tenda d’ultramarins, seu administrativa de la germandat, taller de confecció, botiga de fotografia… però sobretot un munt d’històries i vivències humanes. Va ser la casa de molts i de tots, de bona gent i sempre oberta a tothom. Allà vam néixer tots els que sempre vam dir amb orgull: “Jo soc de Cal Ferreret”.

Des del 2017,  Cal ferreret ja no és de la família i quasi 130 anys després, va tornar a canviar de propietari.  No sé quin serà el seu futur, però el més provable és que acabi desapareixent, com tants altres cases que va ser conegudes per els seus sobrenoms precedits de “Cal”.

Publicat per Marc Sellarès i Genescà - 2024
En record d’un passat de Matadepera que ràpidament es va desdibuixant.

Fonts documentals:
• Documents familiars i AHT, Arxiu històric de Terrassa:
– Escriptura de venta Notari F.Huguet, 24-12-1834.
– Capítols Matrimonials Jeroni Padrós Puigdoure. 17-12-1843.
– Certificat d’herència de Fco. Padrós – J.Altet Malla, Sec. Jutjat Mpal. de Sant Pere de Terrassa. 22-1-1890.
– Escriptura de venta Notari A. de Paz – Sabadell. 11-02-1890.
– Document de llicenciatura militar de Salvador Sellarès Pi 1879-1887

Bibliografia:
• Els Orígens del Nou Poble de Matadepera 1768 - 1868. - Manel Ametller Bassets - 1997.
• Matadepera i Sant Llorenç del Munt, més de mil anys d’història. Miquel Ballbè Boada - 1981.
• Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904. Joan Comasòlivas i Font. - 2003

Fotografies:
• Marc Sellarès Genescà i fons familiar Sellarès Genescà - Tots els drets reservats.

Agraïment especials:
A les meves germanes, que m’ha ajudat molt amb els records i correccions.
A Ferran i Joan Garcia Riba, de Cal Pintoret, veïns de Cal Ferreret, per les valuoses aportacions sobre els seus avantpassats també ferrers, i a la Montserrat Segura, de Cal Quistó, igualment per la memòria d'un temps llunya de veïnatge i amistat familiar.